Sempre gaudirem
fruir-ne record...
En el tems gaudit de etern...
has desenvolupat i clos...
amb intel·ligent coherència
d’integra procés del caduc...
Néixer, Viure i Morir.
En prestar-te generós
al conviure humanitari...
esdevingueres d’ajut
a qui sap de desvalgut.
D’inconfusible tarannà
a benefici de necessitats...
n’assumires exemplaritat...
de t’entrega a estimació
i n’he fruit magnanimitat
talment com m’esposa i fill.
I així d’entendrits reconeixem
haver-nos esdevingut...
entranyable...
Davant de febles entristies...
i embadalit...
t’esmerçaves per ser-los d’ajut...
i per això qui sap los et sublimen...
agraint-ho a magnànim desconegut...
però nosaltres si intentàrem agrir-ho...
amb joiós reconeixement...
i magnànims d’estimació...
Entregat, el cos a la ciència...
entranyables amistats
encisades de t’entrega ...
honorem el teu sentir.
I en no poder ofendre’t la modèstia
amics gaudim comentar...
t’entranyable personalitat...
Tot hi entesa a utopia la perfecció,
esdevé evident que qui com tu
lluità il·lusionat, honest i pertinaç...
es troba en l’indret de sublimar-la...
Tot i te simple aparença...
brillarà tal llum diàfana...
te conviure humanitari
en l’espai immens
del temps indefinit...
A regal esdevingué
fruir em tu tems d’etern...
...doncs que tot i efímer
el gaudirem positiu...
...I el fruirem de per vida...
Immigrat a l’etern
ja mai tornaràs...
però et fruirem sublim...
i t’estranyarem de per vida...
i per tant et mantindrem...
merescuda lleialtat...
Pep, en lloc de plorar l’absència
fruirem detall a detall i de constant...
tot allò a saber, sentir i comprendre...
del teu afer verament humanitari...
19 del 3 del 09
